 |
Com a la passió i poder olfactius del protagonista d'El perfum, l'instrument que és a un temps orgull i condemna del músic d'El contrabaix, posseeix la rara virtut d'encarnar en una particularitat obsessiva les paradoxes i dobles fons de la vida, unint l'anàlisi social, la comèdia bufa i el costumista, en un arc molt tens que segueix amb un rotund monòleg les vibracions del concert humà. Aquesta obra tracta, entre moltes altres coses, de l'existència d'un home en la seva petita habitació. L'estança insonoritzada en l'àmbit de la qual transcorre íntegrament l'acció és un microcosmos en el qual apareix encapsulada un destí humà singular, que és alhora el d'un instrument i el de la seva intèrprete. La inventiva de Süskind, el seu fred i lúcid sentit de l'humor corrosiu i la seva capacitat de posar en descobert el revés al·lucinant de l'existència quotidiana obtenen en El contrabaix una petita i sorprenent obra mestra de concisió i síntesi. |
