|
El dia de tots sants de 1938, quan va adaptar a la rà dio 'La guerra dels mons', de H.G. Wells, Orson Welles va fer creure a milions d'oients que la Terra havia estat envaïda pels marcians. El pà nic va ser sensacional, tot i que, des de l'emissora, es va deixar perfectament clar de manera reiterada que es tractava d'un espai dramà tic, amanit fins i tot amb publicitat. Sens dubte, el talent de Welles va contribuir al realisme aterridor del programa, però, sense la capacitat narrativa i fabuladora d'H.G. Wells, difÃcilment s'hauria pogut atènyer un grau tan alt d'impacte.
Cent anys després de la seva aparició, 'La guerra dels mons' continua fascinant els lectors, fins i tot si els coneixements cientÃfics de l'època s'han distanciat extraordinà riament dels nostres. L'autor va ser amb tota probabilitat el més llegit pels seus contemporanis, i això no tan sols per la seva capacitat narradora veritablement fascinant o per l'habilitat amb què va saber combinar la ciència-ficció -gènere en el qual va despuntar especialment -amb els relats d'aventures, sinó també per les seves reflexions sobre la condició humana. |